Nuevas voces del barroco & Ensemble barroco - Gala Barroca
29 Festival internacional de Música Antiga i Barroca de Peníscola (Producció de l'Institut Valencià de Cultura, Diputació de Castelló i Ajuntament de Peníscola)
Castell del Papa Luna
Procedència: València
Divendres 2 d’agost
22.30h
Gratuït - Entrada lliure
Fitxa artística
Nuevas voces del barroco & Ensemble barroco (València)
ria Goti i Elena Zamudio, sopranos
Álvaro Diana, tenor
Daniel Gallegos, baríton
Fernando Pascual, violí
Isaac M. Pulet, violí
Amparo Camps, viola
Carlos Montesinos, violoncel
Laura Asensio, contrabaix
Carles Budó, clavicémbalo i direcció
Iria Goti, soprano
La soprano Iria Goti, d’origen gallec, forma part actualment del programa de joves del Centre de Perfeccionament del Palau de les Arts de València encapçalat per la soprano María Bayo. En 2022 debuta en la nova producció del Palau de les Arts de Cendrillon, de Pauline Viardot, interpretant el paper de Maguelonne sota la direcció del mestre Joan Font.
Entre compromisos en la temporada 2023-2024 destaquen el paper de Trujaman, en la producció del Retablo de Maese Pedro a la sala principal del Palau de les Arts sota la batuta de Pablo Rus Broseta i el debut de Papagena en la Flauta Màgica dins de la producció de Michael Levine dirigida pel mestre James Gaffigan.
Recentment ha estat guardonada amb el 1r Premi en el Concurs Nacional de Canto ciutat d’Albacete, així com en l’XI Concurs Internacional de Canto Lírico Germans Pla Ciutat de Balaguer. En 2022 rep el 3er premi en el V Concurs Palet en la localitat de Martorell. Durant la seva formació rep la beca a l’excel·lència interpretativa patrocinada per la Fundació Victoria de los Ángeles i la bossa d’estudis musicals de la Diputació de la Corunya.
La soprano realitza els seus estudis en la esmuc de Barcelona amb la soprano Enedina Lloris. A més, perfecciona els seus estudis amb dos anys de màster en interpretació operística en la Royal Academy of Music de Londres.
Rep classes magistrals dels reconeguts mestres: Carmen Santoro, David Menéndez, Alexandra Coku, Brigitte Stradiot, Husan Park, Stanislav Angelov, Laura Alonso o Assumpta Mateu, entre altres.
Elena Zamudio, soprano
Graduada en interpretació de cant clàssic i contemporani per l’Escola Superior de Catalunya en 2019 i en el Màster d’Òpera per l’escola Gal·lesa Royal Welsh College of Music and Drama en 2021 amb la seva professora vocal Suzanne Murphy.
Durant aquest període és guardonada amb els premis The Janet Price Opera Prize en 2020 i Sir Ian Stoutzker Prize en 2021. Així mateix, en produccions internes va interpretar rols com Contessa en Le Nozze di Figaro, Governess en The Turn of the Screw i Donna Elvira en Don Giovanni.
Més tard, va obtenir el segon premi en el V Concurs Josep Palet i el premi Espurnes Barroques (Barcelona, 2022). Va tenir també el plaer de cantar com a semifinalista en el concurs Montserrat Caballé (octubre, 2021) i finalista en Wigmore Hall per al concurs Kathleen Ferrier Awards a Londres (abril, 2022).
Entre els seus compromisos recents es troba la participació en l’enregistrament de l’antologia coral de Josep Ollé Sabaté (Barcelona, 2023) i la interpretació de la Segona Dama en la Flauta Màgica (Conca, 2023).
Ha participat en la tercera edició del Programa Crescendo en el Teatre Real (Madrid, 2023) i actualment forma part del Centre de Perfeccionament del Palau de les Arts de València (València, 2023-25).
Álvaro Diana, tenor
El jove tenor valencià comença els seus estudis amb la mestra Patricia Llorens i el repertorista Pablo García-Berlanga. Actualment perfecciona la seva tècnica amb el baríton David Menéndez.
Rep classes magistrals dels reconeguts mestres: Ana Luisa Chova, Ramón Vargas, Isabel Rey, José Antonio López, Cristina Faus i Marina Rodríguez Cusí.
Amplia els seus coneixements d’interpretació musical de la mà de Rubén Fernández Aguirre, Aurelio Viribay, Pablo García-Berlanga i Stanislav Angelov.
En 2022 és guardonat amb el primer premi i premi del públic en el X Certamen d’Havaneres per a Solistes a Torrevella. En l’IV Concurs de cant Ciutat d’Albacete aconsegueix el premi José Ferrero al millor tenor i en l’I Concurs de Canto Lírico de Tomelloso rep el segon premi.
En 2023 s’alça amb el premi Victoria dels Àngels en el VI Concurs Palet a Martorell i amb el tercer Premi en l’XI Concurs de Canto Lírico Germans Pla a Balaguer.
En 2023 debuta en la temporada del Palau de les Arts Reina Sofia de València, en el paper del Príncep Charmant en Cendrillon, de Pauline Viardot, sota la direcció escènica de Joan Font. Uns altres dels papers interpretats pel tenor són Javier en Luisa Fernanda, Rinuccio en Gianni Schichi, Ferrando en Cosí Fan Tutte, Don Basilio en Noces de Fígaro i Don Curzio en Noces de Fígaro.
El seu repertori abasta també obres de concert i oratori, ha interpretat el Rèquiem de Mozart, Magnificat de Bach, La Creació d’Haydn i una selecció del Messies de Händel.
En 2023 debuta el rol d’Alfredo de La traviata a Badajoz, participa en la producció d’Òpera Jove i torna a encarnar aquest mateix rol a Cullera en el Festival CullerArts de la mà del mestre Cristóbal Soler. Al juny debuta en el Teatre Circ d’Albacete el paper de Don Ottavio de Don Giovanni.
El tenor Valencià ha estat seleccionat per a formar part en la temporada 2024-2025 del la famosa Opernstudio del Opernhaus de Zürich (Suïssa), on debutarà fins a 5 rols durant la temporada.
Daniel Gallegos, baríton
Baríton de Chihuahua, Mèxic, va sorgir dels estudis musicals del Conservatori de Música de Chihuahua sota la tutela de la mestra Cristina Barragán, per continuar després al Taller d’Òpera de Sinaloa (TAOS) amb el baríton Carlos Serrano. Va ser membre de la Societat Internacional de Valors a l’Art Mexicà (SIVAM) a la Ciutat de Mèxic amb la mestra Teresa Rodríguez. Finalitzat per l’Acadèmia d’Arts Vocals (AVA) a Filadèlfia, PA, EUA. Continuà la seva preparació a l’estudi de l’Òpera de Belles Arts (EOBA) basat en la tutela de la soprano Maria Katzarava. Setembre de 2023 va arribar al Centre de Perfecionament Palau de les Arts de València, Espanya, amb la soprano espanyola María Bayo.
Va participar a més als programes d’estiu: Artescènica a Saltillo, Coahuila; Institut Canadien d’Art Vocal – ICAV a Montreal, Canadà; Institut Americà d’Estudis Musicals – AIMS 2019 a Graz, Àustria; el 2020 Estrena Institut d’Arts Vocals d’Òpera – POVAI; i el curs 2021 del Festival Internacional d’Òpera d’Estiu de Morelia a Morelia, Michoacán, i l’Acadèmia Internacional d’Òpera de Bolonya a Bolonya, Itàlia.
Ha cantat els papers solistes de les òperes El Retaule del Maese Perdro (Don Quixot), Le Nozze di Figaro (Il Conte), La Favourite (Alfons XI), Roméo et Juliette (Mercuti), Così fan Tutte (Guglielm), Pagliacci ( Silvio), Ariadne auf Naxos (Arlequí), La flauta màgica (Papageno), L’Elisir d’Amore (Belcore), La Cenerentola (Dandini), entre d’altres.
Alguns dels seus premis i distincions són: Guanyador del 1r lloc del 7è Concurs Internacional de Cant Linus Lerner 2022; seleccionat per competir al 59è Concurs Internacional Tenor Viñas 2022 a Barcelona; Guanyador del Districte al Metropolitan Opera National Council Auditions 2020; Finalista a Òpera de San Miguel 2023 & Premi Especial de Director Artístic i 4t lloc a Òpera de San Miguel 2016.
Programa
Antonio Vivaldi (1678-1741)
«Laudamus Te» de Gloria, RV 588, RV 589
«Et misericordia» de Magnificat, RV 610
«Esurientes» de Magnificat, RV 610
Johann Sebastian Bach (1685-1750)
«Deposuit Potentes» de Magnificat, BWV 243
Georg Friedrich Händel (1685-1769)
«Allegro i Pasacaglia» de la Sonata en trio, opus 5 núm 4, HWV 399
«For behold… The people that…» de El Mesías, HWV 56
«De torrente in via bibet» de Dixit Dominus, HWV 232
«Rejoice» de El Mesías, HWV 56
Claudio Monteverdi (1567-1643)
«Rosa del ciel» de l’Orfeo
Henry Purcell (1659-1695)
«Come all ye songsters» de The Fairy Queen
Music for a while
Giovanni Battista Pergolesi (1710-1736)
«Lo conosco» (duo) de La serva padrona
Georg Friedrich Händel
«Descend, Kind Pity» de Theodora, HWV 68
«The flocks shall…» de Acis and Galatea, HWV 49
«Bellissima Cleopatra… Caro! Bella!» (duo) de Giulio Cesare in Egitto, HWV 17 «Piangerò la sorte mia» de Giulio Cesare in Egitto, HWV 17
Notes al programa
L’any de 1600 és el que fixa, als cànons de la Història de la Música, l’inici del període barroc. Això, en coincidència amb un succés conjuntural: el naixement de l’òpera. Si bé des del 1597 data la primera composició d’aquest tipus —Dafne, de Jacopo Peri—, seria fins al 1600 que l’òpera Euridice, també de Peri, basada en el mite d’Orfeu i Eurídice, i primera partitura del gènere líric que es conserva, veuria la llum. Inspirada també en el mite d’Orfeu, vindria la primera òpera de qui es considera el veritable patriarca del gènere, L’Orfeu de Claudio Monteverdi. Per això la peça amb què s’obri aquest programa sigui precisament extreta d’aquesta òpera, de la qual es desprèn l’arbre genealògic líric, i marcaria els passos a seguir de les expressions musicals següents a occident. Aquesta direcció compositiva, però també filosòfica, tindria l’origen en el debat sobre la relació entre la música i la poesia, i es desenvoluparia de manera important a Itàlia.
La potent incursió de la paraula en la música durant el barroc italià —l’orazione come padrona e non serva della poesia, sostindria Giulio Cesare Monteverdi, germà de Claudio Monteverdi— es difondria més enllà del drama secular, i donaria a l’oratori un lloc igualment preponderant dins del repertori barroc. Obres com el Glòria o el Magnificat de Vivaldi il·lustren clarament aquesta circumstància. Aquest repertori es faria tendència més enllà d’Itàlia, comptant dins dels seus principals exponents Henry Purcell a Anglaterra, G.F. Händel a Alemanya, i Jean-Philippe Rameau a França, passant pel nom més representatiu del barroc a la història de la música: Johann Sebastian Bach. La gran aportació de Bach va ser haver conjugat la retòrica de la paraula, element fonamental de la música barroca, així com la consolidació del sistema tonal, juntament amb l’avançat desenvolupament contrapuntístic i polifònic de la música renaixentista.
No és gratuït que, amb la mort d’aquest compositor el 1750, es fixe la fi de l’època barroca, i marque l’arribada de nous llenguatges com el
rococó, i més endavant el classicisme, els quals ja es poden entreveure en certs passatges, per exemple, de Händel.
L’essència del barroc a la música va consistir a dotar-la d’una expressió discursiva sense precedents, posant al centre del debat l’ús de l’harmonia al servei de la poesia i, amb això, atorgar la veu cantant (mai més ben dit) a l’individu. En altres paraules, a donar a l’ésser humà una eina per a la major expressió del seu sentir i pensar. Així com Orfeu, que amb la seva lira era capaç d’amansar les feres i moure les pedres, l’ésser humà va aconseguir apoderar-se del seu propi instrument per deixar de dependre de poders externs, i convertir-se així en l’artífex del seu propi destí .
Carlos Reynoso
Carles Budó
Pianista, clavecinista i intèrpret amb instruments històrics, combina l’activitat concertística amb la docent, on és catedràtic en el Conservatori Superior de Música Joaquín Rodrigo de València on imparteix Repertori Vocal des de 2005.
S’inicia al piano amb Teresa Barnada i Mª Rosa Gratacós. Estudia amb el pianista hongarès Árpád Bodó, amb qui finalitza els estudis superiors de piano en el Real Conservatorio Superior de Música de Madrid. Interessat pel repertori vocal, participa en cursos de lied amb Wolfram Rieger (cursos de JJMM de España), Roger Vignoles (Fundació La Caixa), Irwin Gage (Amici della Musica da Firenze), i en els cursos International Lied-masterclassses del Stichting Koninklijk Conservatorium de Brussel·les, impartits per Udo Reinemann i amb la col·laboració d’especialistes de primer ordre com Julius Drake, Hartmut Höll, Helmut Deutsch o Konrad Richter, entre altres.
Paral·lelament treballa la interpretació de la música antiga, clavicèmbal, baix continu (Pia Elsdörfer, Pierre Hantaï, Christian Curnyn…) i repertori medieval (Pedro Memelsdorff). Obté el Màster en la Interpretació de la Música Antiga en l’especialitat de fortepiano estudiant amb Arthur Schoonderwoerd i Luca Guglielmi (UAB/ESMuC).
Ha actuat amb formacions i intèrprets de camps molt diversos, dedicant-se a projectes que van des de la música medieval fins a música experimental electró-acústica, passant pel repertori barroc, clàssic i romàntic, participant en projectes de recuperació de patrimoni o oferint recitals lírics amb diversos cantants, essent una de les seues especialitats. Ha actuat a Espanya, França, Itàlia, Bèlgica, Holanda i Dinamarca.
Ha enregistrat i actuat en directe per a Radio2 de RNE, Catalunya Música, TV3-C33, Euskal-Telebista, RAC1, France Musique… Discs per als segells K617, La mà de Guido i Ars Armonica. Acompanya, com a pianista o clavecinista, cursos d’Emma Kirkby, Ana Luisa Chova, Chiara Banchini, Marianne Muller… Imparteix cursos de repertori vocal a València i Donostia (Quincena Musical de San Sebastián-Donostia).
Informació extreta de:
